Què hauria d’explicar l’empresa en una entrevista de feina?

Salari, funcions, flexibilitat i com tancar un procés de selecció sense deixar la candidatura esperant.

En una entrevista de feina, l’empresa et pregunta quines expectatives salarials tens, quina disponibilitat tens i per què t’interessa el lloc. Quan preguntes pel sou o per què faries en una setmana normal, la resposta és: «Això ja ho veurem més endavant».

Com explicaràs per què t’interessa un lloc si encara no saps ben bé en què consisteix?

A l’entrada anterior de «Perspectives» parlava del que passa quan una resposta sincera canvia la manera de valorar una candidatura. Aquest cop vull mirar a l’altre costat de la taula: què necessita saber una persona per decidir si li interessa el lloc i què diu de l’empresa la manera com la tracta durant el procés.

El salari, abans que totes dues parts hi dediquin més temps

Si l’empresa ja té una forquilla salarial, compartir-la al principi permet saber si té sentit continuar. I si hi ha una part variable, convé explicar quant representa, de quins objectius depèn i quina part dels resultats podrà controlar la persona que s’incorpori.

Preguntar per les expectatives salarials és raonable. El que aporta poc és demanar una xifra sense aclarir què pot oferir l’empresa i deixar aquesta conversa per després de diverses entrevistes. Si el pressupost i les expectatives són molt lluny, saber-ho aviat estalvia temps a tothom.

El nom del lloc no explica com serà la setmana

En un lloc comercial, «desenvolupament de negoci» pot voler dir gestionar una cartera consolidada o obrir un mercat des de zero. Totes dues feines poden tenir el mateix nom i requerir perfils diferents. També canvien els recursos necessaris i el termini raonable per esperar resultats.

Una pregunta útil seria: «Què ocuparà la major part de la meva setmana i què espereu que hagi aconseguit al cap de tres mesos?». La resposta ajuda a entendre la feina i permet a la candidatura explicar, amb exemples, què hi pot aportar.

Què vol dir «flexibilitat» a la pràctica

Dues ofertes poden anunciar un model híbrid i funcionar de manera molt diferent. En una, els dies d’oficina s’acorden amb l’equip. En l’altra, són fixos i s’hi afegeixen viatges freqüents. Saber quants dies de presència s’esperen, amb quina freqüència es viatja i quins horaris són imprescindibles canvia la decisió.

Si l’empresa necessita conèixer la disponibilitat real d’una persona, convé explicar primer què exigeix el lloc i quin marge hi ha per organitzar la feina. Així es pot parlar d’un possible ajust amb dades concretes.

La reputació de l’empresa també es juga en el tancament del procés

Després d’una entrevista, l’empresa diu que donarà una resposta la setmana següent. Passa la setmana, la persona escriu per preguntar i ningú no contesta. D’això se’n diu ghosting. Un correu estàndard almenys comunica la decisió, però, després de diverses entrevistes o d’una prova, un «hem decidit continuar amb altres perfils» pot quedar curt.

Una persona pot entendre que l’empresa en triï una altra i, tot i així, endur-se una mala impressió per la manera com l’hi han comunicat. Qui avui es presenta a un lloc pot ser demà client, col·laborador o la persona a qui algú pregunti si val la pena treballar-hi. Pot ser que recordi més bé com van tractar-la que el resultat de l’entrevista.

No totes les candidatures requereixen un retorn detallat. Després d’una entrevista, agrair el temps i comunicar la decisió ja és una manera de tenir cura del tracte. Si la persona ha fet una prova o ha passat per diverses rondes, explicar breument quin criteri ha pesat més, quan sigui possible, és més útil que una fórmula genèrica. I si la decisió s’endarrereix, avisar amb una data realista evita que hagi d’anar al darrere d’una resposta.

A qui contracta li faria aquesta pregunta:

Quina impressió de la vostra empresa s’endú qui no aconsegueix el lloc?

Llegiu la primera part: Quanta sinceritat cap en una entrevista de feina?

Tornar a Perspectives